Exercicis >curs: 2011-12

Un cuento chino
Aquesta pel·lícula tracta el fet curiós de com cadascú de nosaltres estem units a situacions extraordinaries, ja sigui per raons o altres. També tracta la soledat, la rutina, l'amor (també en amistat)... Tot això ho veiem des del punt de vista del protagonista.


Argument: Roberto, el protagonista, és un home solitari que aboca la seva vida en una mateixa rutina. Però dita rutina canviarà radicalment quan es trobi amb Jun, un xinés arriba a Buenos Aires en busca del seu tiet. Roberto sent la obligació de acollir-lo, moralment parlant. Però a mida que passen els dies es vol desempellegar d'ell, ja que no li agrada conviure amb Jun. A partir d’aquesta trobada es desenvolupen un seguit de successos que fan que cap dels dos personatges puguin assolir els seus objectius. 
Al final de la pel·lícula, els mateixos personatges, descobreixen que el fet d'estar units ja estava predestinat...


Personatges: Roberto, com ja hem vist anteriorment, és un home que no li fa gràcia la companyia, viu sol en la seva rutina i ja li agrada. Treballa en una ferreteria i allà és on passa la major part del seu temps. El seu hobby, fonemental en l'argument, és el fet de seleccionar notícies verdaderes d'arreu del món de fet curiosos i molt estranys. Jun és el xinès que vol aconseguir trobar el seu tiet, no sap parlar espanyol i això dificulta la relació amb Roberto.És eficient i s'adapta a les situacions en què es troba amb en Roberto. Mari és una dona que està enamorada de Roberto i farà el que sigui per treure'l de la seva rutina tant aburrida i conquistar-lo.


Recursos visuals: Ja des del principi de la pel·lícula veiem que aquest aspecte és força important i imprescindible. Per representar que passem d'una part del món (escena a Xina) a una altra (escena a Buenos Aires) la càmera dóna una volta de 180º. També veiem un efecte a l'inici on la càmera entra a la ferreteria endinsant-se per un detall de la porta, aquest efecte ens van explicar que es fa a postproducció.
Són molt importants els colors que s'utilitzen en cada escena, tots tenen un significat. Si ens hi fixem ens adonarem que Jun acostuma a anar de blau, que és el mateix color que predomina a la cuina (on passen la majoria de situacions)



Història del cinema
En la seva evolució el cinema ha consolidat un llenguatge, ha definit trajectes artístics, models empresarials que han afavorit el sorgiment de carreres artístiques de tot tipus, etc. En el camí, el cinema es va veure marcat per tot tipus d'avantguardes artístiques, moviments culturals, circumstàncies polítiques i conflictes bèl·lics.


Antecedents:
·       -Pintures rupestres
·       -Llum i ombres (joc amb les mans)
·       -Invenció del cinetoscopi de Edison
                                              -Contribució de la fotografia


D  Els espectacles d'ombres van ser els primers en mostrar al públic una projecció d'imatges animades. Després de les ombres, la cambra oscura (segle XVI) permetia la projecció d'imatges externes dins d'una cambra fosca. Un segle més tard (segle XVII) apareix la precursora de les sessions de cinema, la llanterna màgica, que projectava imatges en superfícies planes, i feien servir dispositius mecànics o vidres circulars que giraven per simular moviment.

Al 1890, als Estats Units, Dickson i Eddison van crear unes caixes amb unes bobines on es podien veure pel·lícules individualment. No van arribar a projectar-ho en una pantalla perquè creien que no hi hauria un públic interessat  pel cinema. 
Encara que Eddison i Dickson van ser els que van destacar més, la creació del cinema no es pot atribuir només a ells. Va ser una successió de fets. 
Oficialment el cinema va néixer el 28 de Desembre del 1895, aquell dia els germans Lumière van mostrar els seus films al públic parisenc... 

Inicis:
Tot comença amb la primera presentació pública d’imatges en moviment que van realitzar els germans Lumiére al 1895. Aquest fet va tenir popularitat a Europa, França i nord-Amèrica
Primeres projeccions: Cine mut. Les pel·lícules mudes no tenien so, per això entre mig de les escenes apareixien rètols explicant l'acció o el diàleg i a vegades un pianista acompanyava el film amb música de fons. Es basen en escenes de la vida quotidiana, per exemple: treballadors sortint de les fàbriques. Més endavant, per falta d'elements (actors, montatge...) que donguéssin més atracció, va acabar per aburrir als espectadors.
Primers efectes especials: Al 1902, George Méliès va començar a desarrollar noves tècniques cinematogràfiques. 
El 6 d'Octubre del 1927 el cinema va començar a ser sonor, estrenant aquest fet amb la pel·lícula "El cantor de jazz" d'Alan Crosland. Això va revolucionar tot el mon cinematogràfic ja que els tècnics, els cineastes, els actors i actius i els estudis de gravació es van haver d'adaptar a aquest nou invent.
La primera pel·lícula en color va aparèixer al 1935 amb un film de Rouben Mamoulian.
Més tard, com que els trucatges eren cada vegada més populars a l'època, apareix  el creador de pel·lícules d'animació més important de tot el cinema, Walt Disney.
Molts anys després, quan arriba la fi del pessimisme que es reflectia al cinema de postguerra, sorgeix la televisió als anys 50. A partir de llavors el cinema millora: tot en color, pantalla gegant, color i bon so...


Equip tècnic: Consta del productor, direcció, guió, so, fotografia, muntatge i art.
Tipus de plans:
-Gran pla general: descriptiu de l'escenari, casi no es distingeix la figura humana
-Pla general: tot i descriure també l'escenari, en aquest la figura humana rep més importància
-Pla americà: (o pla tres quarts) talla la figura humana per l'alçada dels genolls.
-Pla mitjà: talla a la figura humana per l'alçada de la cintura.
-Primer pla: Aquest es centra en la part facial, talla per les espatlles i així l'espectador pot observar l'estat emotiu del personatge.
-Pla detall: Es centralitza en una petita part de la figura humana (ex: ull, mans...)

Gèneres cinematogràfics: Categories temàtiques, codificades al llarg dels anys pels espectadors. Són un mode esteriotipat d'explicar una història
  • Cine Bèl·lic: Reflexa una visió clara sobre certs conflictes o simplement per fer referències històriques. Agrupa les pel·lícules de guerra, normalment de caràcter èpic o aventurer. Exemple: Operación Walkiria
  • Western: Es carecteritza per la iconografia (pistoles, "chalecos", cavalls, deserts, índis, barrets...) Solen està ambientades a l'oest americà i expliquen la lluita per la terra, l'establiment de la llei i la justícia, etc. Exemple: Navajo Joe
  • Terror: Aquell que produeix por/horror a l'espectador a través dels personatges. Exemple: Psicosis
  • Cine animat: Dirigit bàsicament a un públic infantil. Crea imatges i ninots que desarrollen una història alegra i imaginativa. Exemple: Monstruos S.A
  • Cine art: Té objectius artístics i són generalment de caràcter independent, va destinar a una audiència determinada. Exemple: Ciudadano Kane
  • Ciència ficció: Es diferencia del cinema fantàstic perquè el de ficció sol estar ambientat a un futur imaginari i teològicament avançat; i el fantàstic no. Exemple: Star Wars
  • Cine musical: Dóna importància a la música a través de cançons, coreografies, etc. Un gènere que es caracteritza per histories optimistes i de certa fredor. Exemple: Grease
  • Comèdia: Aquella que pretén divertir o fer riure a l'espectador a través d'una trama enredada i amb personatges singulars. Exemple: Malta con huevo
  • Documental: Cinema realitzat amb la base de materials agafats de la realitat. Exemple: Tierra.
  • Drama: Tracta qüestions decisives de la vida. Exemple: Los amantes del circulo polar.
    • Melodrama: temes intemporals a través de personatges que mantenen relacions afectives i on la representació dels sentiments busquen l'afectivitat de l'espectador.